La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel
República, Guerra Civil y Resistencia antifranquista en la comarca Requena-Utiel y alrededores
Páginas
viernes, 1 de marzo de 2019
La Segunda Edición de "La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel" ya a la venta
La Institució Alfons el Magnànim ha publicado una segunda edición del libro La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel (desde sus orígenes hasta 1947). Crónica rural de la posguerra, y ya está a la venta de nuevo.
La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel
La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel
lunes, 10 de septiembre de 2018
Bibliografía de la Meseta de Requena-Utiel, de Ignacio Latorre Zacarés
La Cronología de la Meseta de Requena Utiel, que presentábamos en la entrada anterior, se complementa con esta actualización de la Bibliografía de la Meseta de Requena Utiel.
Puedes descargarla aquí:
Bibliografía de la Meseta de Requena Utiel
Puedes descargarla aquí:
Bibliografía de la Meseta de Requena Utiel
Cronología de la Meseta de Requena-Utiel, de Ignacio Latorre Zacarés
Os presentamos la nueva actualización de la Cronología de la Meseta de Requena-Utiel, de Ignacio Latorre Zacarés, director del Archivo y Biblioteca Municipal de Requena.
"Esta cronología sobre los principales eventos comarcanos de la Meseta de Requena-Utiel se ha confeccionado compilando las dataciones ofrecidas por las fuentes escritas y documentales referenciadas al final del texto. El marco geográfico escogido ha sido el de la comarca actual de Requena-Utiel. También se incluyen algunas dataciones de poblaciones que históricamente han mantenido relaciones muy cercanas. Las dataciones no han podido ser verificadas en su totalidad y en algunos casos se indican las discrepancias entre diferentes autores cuando se han dado fechas diferentes a un mismo hecho o proceso. La cronología tiene como objetivo convertirse en instrumento de ayuda para el estudiante e investigador."
Puedes descargar el documento aquí:Cronología de la Meseta de Requena-Utiel
sábado, 11 de agosto de 2018
Presentación del libro "Los Pedrones. Historia y familas", de Juan Piqueras Haba
El viernes 17 de agosto a las 20 h se presentará en la Biblioteca Pública Municipal de Requena el último libro de Juan Piqueras Haba: Los Pedrones. Historia y familias.
El libro pertenece a la colección que este catedrático de Geografía originario de Campo Arcís dedica al estudio de la historia y la geografía física y humana de las aldeas del término de Requena. Este trabajo es un estudio sobre la colonización del territorio de Los Pedrones, Casas de Sotos, Fuen Vich, Hórtola, Casillas de la Manchega y otros caseríos de la partida. En él establece la genealogía e historia de sus familias ordenadas por apellidos.
Dentro de esta colección ya ha publicado estudios sobre Campo Arcís (2013) y San Antonio (2014). También ha editado el de Casas de Eufemia, realizado por su alumno Diego García, y están pendientes de editarse otros trabajos sobre La Portera, El Rebollar y Hortunas, este último en colaboración con Fermín Pardo.
lunes, 6 de agosto de 2018
Cazarabet conversa con... Teófilo Gallega, autor de “La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel (desde sus orígenes hasta 1947). Crónica rural de la postguerra” (Institució Alfons el Magnànim)
Cazarabet es un proyecto de difusión cultural y bibliográfico -como ellos se definen- que trata de acercar al lector a los libros y las plumas que más compromiso tienen y retienen, pero viajando más allá de la cultura, intentando deportar a sus lectores entrevistas, artículos y conversaciones que les conmuevan.
El pasado mayo, con motivo de la edición del libro La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel, Cazarabet llevó a cabo una entrevista a su autor. Aquí puedes consultarla:
domingo, 5 de agosto de 2018
Maquis i masovers. Entre la resistència, la supervivència i el terror
Otro de los libros que serán presentados en las XIX Jornadas el Maquis en Santa Cruz de Moya es el último de Raül González Devís: Maquis i masovers. Entre la resistencia, la supervivencia i el terror:
“La resistència armada antifranquista va representar el major esforç que hi haguè per enderrocar la dictadura de Franco. Els recursos humans i materials dedicats, incorporats des de l’interior i enviats des de França (especialment pel PCE), pretengueren bastir un projecte armat per restaurar la República. Significant tant la consagració del compromís antifranquista d’exiliats o represaliats com un refugi per escapar de la repressió i per sobreviure, implicà esperances, grans expectatives i enormes i valuoses pèrdues. L’objectiu de la present obra, és efectuar un anàlisi de l’AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), des de l’òptica territorial i del component humà que integrà i col·laborà amb l’Agrupació.
El caràcter i la procedència dels integrants, així com el procés de formació d’aquella resulten essencials per entendre les seves peculiaritats i diferències respecte les altres agrupacions armades antifranquistes. Així, a més d’analitzar la seva formació, s’exposen les característiques de l’espai territorial rural, dispers i muntanyós on s’assentà i es nodrí l’Agrupació, plantejant la incidència de la conflictivitat agrària haguda i la complexa relació entre el camperolat i els guerrillers. Es rescata aquesta gent anònima que integrà l’AGLA, a partir d’un anàlisi exhaustiu de la seva heterogènia composició interna i de les variades trajectòries i perfils dels seus membres. Junt a ells, s’analitza el polièdric paper assumit per la població civil (tant masculina com femenina), particularment masovers, vital en el naixement, consolidació i final de les partides, així com les formes i els efectes d’una repressió antiguerrillera que degollà l’Agrupació i trasbalsà enormement el territori.”
“La resistència armada antifranquista va representar el major esforç que hi haguè per enderrocar la dictadura de Franco. Els recursos humans i materials dedicats, incorporats des de l’interior i enviats des de França (especialment pel PCE), pretengueren bastir un projecte armat per restaurar la República. Significant tant la consagració del compromís antifranquista d’exiliats o represaliats com un refugi per escapar de la repressió i per sobreviure, implicà esperances, grans expectatives i enormes i valuoses pèrdues. L’objectiu de la present obra, és efectuar un anàlisi de l’AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), des de l’òptica territorial i del component humà que integrà i col·laborà amb l’Agrupació.
El caràcter i la procedència dels integrants, així com el procés de formació d’aquella resulten essencials per entendre les seves peculiaritats i diferències respecte les altres agrupacions armades antifranquistes. Així, a més d’analitzar la seva formació, s’exposen les característiques de l’espai territorial rural, dispers i muntanyós on s’assentà i es nodrí l’Agrupació, plantejant la incidència de la conflictivitat agrària haguda i la complexa relació entre el camperolat i els guerrillers. Es rescata aquesta gent anònima que integrà l’AGLA, a partir d’un anàlisi exhaustiu de la seva heterogènia composició interna i de les variades trajectòries i perfils dels seus membres. Junt a ells, s’analitza el polièdric paper assumit per la població civil (tant masculina com femenina), particularment masovers, vital en el naixement, consolidació i final de les partides, així com les formes i els efectes d’una repressió antiguerrillera que degollà l’Agrupació i trasbalsà enormement el territori.”
Suscribirse a:
Entradas (Atom)